El Maig de la Victòria

Entre el 16 d'Abril i el 8 de Maig de 1945, 1,9 milions de soviètics i 155.900 polonesos es van enfrontar a l'últim reducte de l'Alemanya nacional-socialista: un Berlín guarnit amb al voltant d'un milió de soldats. 78.291 soviètics van caure en aquesta batalla, els últims dels 26 milions de morts des de 1941. 2.825 van ser les pèrdues dels polonesos.

Aquesta victòria sobre el feixisme va ser la major de la Història. Però no la definitiva. La seva memòria es fa imperiosa en aquest moment de major auge de l'extrema dreta en gairebé tots els països d'Europa des de la II Guerra Mundial. Suècia, Finlàndia, Hongria, Letònia, Àustria, Noruega, Dinamarca, Flandes, Països Baixos, Grècia, Romania, Suïssa… El feixisme ja participa sistemàticament als governs de diversos països i és clau per a la governabilitat de molts més.

A més la xenofòbia s'ha normalitzat en bona part de la societat i ha irromput en les agendes electorals, fent que les “centro-dretes” s'hagin escorat més a la dreta que mai: PP, el sarkozisme, les dretes italianes…

Davant la dificultat de trobar en les proximitats de Barcelona un lloc vinculat a la batalla de Berlín en el qual commemorar la victòria de 1945, s'ha optat per un “homenatge gastronòmic”. A això obeeix el “menú” de la sortida del 14-15 de maig, destinat a recordar la ració que es lliurava als soldats: pa negre, la patata per rostir, l'areng salat i la kotleta, que aquí s'ha anomenat com a filet rus i que, en principi, no és sinó una hamburguesa de carn barrejada amb pa per motius d'escassetat.

“No només del pa viu l'home, va pensar el xef tirant-li una mica de carn a la kotleta”, diu un acudit rus.

I per descomptat cap commemoració del Dia de la Victòria seria completa sense els 100 g de vodka que rebia cada soldat soviètic en la ració, la seva charka.

Salut!