No tot seria bufar i fer ampollas. Andorra se'ns va donar dificil. El primer dia, després d'una pujada monumental d'uns 800 metres de desnivell, ens varem trobar amb la necessitat de baixar al fons de la vall de Rialb i tornar a pujar uns altres 400... per tenir feta només la meitat del camí fins al refugi... Estava claríssim que nos ens donaria temps i vam provar aturar cap al refugi per una altra via, però ens trobariem amb una boira espessísima al costat francès. Vam haver de baixar a Andorra la Vella per fer nit perquè, al comptar amb el refugi de Fourcat, no portavem sacs ni tendes. No hi ha mal que per bé no vingui... les creps que vam sopar estaven delicioses!
Al dia següent tornariem a abordar la muntanya, aquest cop per l'altra banda. El temps va estar fantàstic i vam passar un dia tranquil i relaxat a les ribes dels llacs alpins de Tristaina.
Andorra, no et relaxis, que tornarem i ens prendrem la revanxa!
Aquesta muntanya es troba al nord-oest del Principat d'Andorra, a la frontera amb França. Està vorejada per diversos llacs d'origen glacial en la seva vessant sud, una meravellosa conca de la glacera Coma de Tristaina pertanyent a la parròquia d'Ordino. Tristaina és un dels principals cims de la frontera andorrà-francesa. Els altres són Font Blanca (2.903 m), Serrera (2.913 m) i Estany Esbalçat (2899 m). Per la seva ubicació estratègica, Tristaina és un esplèndid mirador des del qual gaudirem d'una de les millors vistes del Pirineu Central: Coma Pedrosa (2946 m.), el cim més alt d'Andorra, Pica d'Estats (3.143 m.), la muntanya més alta de Catalunya, Montcalm (3077 m), l'últim dels tresmils cap a l'est, i l'Aneto (3.404 m.), el cim més alt dels Pirineus, són alguns exemples de les altes muntanyes que ens envoltaran .
En dues setmanes ens espera Andorra. Si us plau, tots / es els que vulguin apuntar-se, passin pel formulari d'inscripció: d'aquesta manera sabrem quants serem i quants cotxes necessitarem. En aquesta ocasió no hi ha possibilitat d'arribar amb tren, així que els últims que s'inscriguin poden quedar-se fora si no hagués prou places de cotxe!
la molèstia de preparar el menjar i permet menjar calent, cosa que no ve gens malament en alta muntanya.
