No tot seria bufar i fer ampollas. Andorra se'ns va donar dificil. El primer dia, després d'una pujada monumental d'uns 800 metres de desnivell, ens varem trobar amb la necessitat de baixar al fons de la vall de Rialb i tornar a pujar uns altres 400... per tenir feta només la meitat del camí fins al refugi... Estava claríssim que nos ens donaria temps i vam provar aturar cap al refugi per una altra via, però ens trobariem amb una boira espessísima al costat francès. Vam haver de baixar a Andorra la Vella per fer nit perquè, al comptar amb el refugi de Fourcat, no portavem sacs ni tendes. No hi ha mal que per bé no vingui... les creps que vam sopar estaven delicioses!
Al dia següent tornariem a abordar la muntanya, aquest cop per l'altra banda. El temps va estar fantàstic i vam passar un dia tranquil i relaxat a les ribes dels llacs alpins de Tristaina.
Andorra, no et relaxis, que tornarem i ens prendrem la revanxa!
No hay comentarios:
Publicar un comentario