17-18 de setembre: descripció de la ruta

Sortim de Barcelona a les 7:15 i preveiem la nostra arribada al punt de partida de la ruta, el parquing de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret, a les 12:00.

Començarem a caminar per la vessant esquerra del Noguera Pallaresa, que neix no gaire lluny d'allà.
Enlace
Passat el santuari de Montgarri, ens endinsarem pel primer vall que trobarem a l'esquerra, el de l'Arriu Porquer, donant començament al primer tram dur de la ruta: l'ascens al Trauco de Lescar (uns 650 metres de desnivell en poc més de tres quilòmetres).

A l'altra banda, ens estarà esperant el territori francès, amb la seva abundància d'aigua i verdor. Baixarem, gairebé en picat, prou per tornar a prendre la pujada a l'esquerra, aquest cop cap al port d'Orla.

A mig camí, amagat darrere d'unes roques, estarà esperant el refugi Pons, una petita nau metàl.lica on, esperem, podrem passar la nit. Si fos impossible hauríem de pujar al port i tornar a baixar a la vall de Montgarri per passar la nit a les tendes que hauríem deixat al cotxe o en un dels refugis de la vall. Per això convindria arribar-hi d'hora, cap a les 17:30 per exemple.

Però, si tot surt bé, pujarem al port d'Orla al dia següent, bé d'hora (a les 7:00 ja hauria d'haver llum), i, continuant els passos del maquis, tornarem a creuar la frontera amb direcció cap a Salardú.

De seguida després d'Orla haurem de trobar el GR-211 (circular de la vall d'Aran) que prendrem cap a la dreta. Això ens permetrà, durant una mica més de tres quilòmetres, gaudir d'un tranquil passeig a cotes per sobre dels 2.300 metres.

Posteriorment caldrà fer un esforç més per coronar el Tuc der Ome (2.732 m) i, passat, trobar el Lac de Montoliu (on els/les més valents tindran l'oportunitat de donar-se un banyet).

Des d'allà començarem un zigzaguejant descens que ens aterrarà en el fons de la vall del Arriu Unhola.

Gairebé a peu del rierol, abandonarem el GR-211 i seguirem el curs de la llera en suau i llarg descens (9 km) fins arribar a Bagergue, a les portes de Salardú.

En el cas que aconseguim, a diferència dels guerrillers republicans, prendre Salardú (16:00), prendrem allí un refresc i, els qui ho desitgin, podran quedar-s'hi a deixar reposar els seus de ben segur cansats i adolorits peus. Si el grup es divideix, els altres hauran de pujar per al vehicle: un camí encara llarg (uns 6,5 km) i amb força pujada, però que sense les motxilles s'hauria de fer bastant fàcil.

Així que aquest és el pla. El camí de tornada serà llarg i probablement arribarem bastant tard a Barcelona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario