El 19 d'octubre de 1944, milers de guerrillers organitzats en els camps de refugiats del sud de França travessaven la frontera espanyola amb la intenció d'ocupar la vall d'Aran, instal·lar-hi un govern republicà i intentar reconquerir la Península. Nosaltres seguirem els passos d'un dels batallons de la 9ª brigada que va entrar des de França pel port d'Orla i va avançar amb la missió de prendre Salardú.
Eren els últims dies del feixisme a Europa. 
Bona part de França estava alliberada i els soviètics estaven a les portes de Varsòvia. El PCE, confiat en el suport de les triomfants potències aliades i de la població civil, organitzàpunts de reclutament a Foix i Tolosa als quals van acudir uns 13.000 veterans de la Guerra Civil i de la Resistència francesa.
Bona part de França estava alliberada i els soviètics estaven a les portes de Varsòvia. El PCE, confiat en el suport de les triomfants potències aliades i de la població civil, organitzàpunts de reclutament a Foix i Tolosa als quals van acudir uns 13.000 veterans de la Guerra Civil i de la Resistència francesa.La vall de l'Aran és esullida per posar peu en territori espanyol per la facilitat que la seva defensa tindria en l'hivern del 44-45. 
En el context del clima hivernal pirinenc, hauria hagut prou amb controlar el port de Bonaigua per impedir l'accés de les forces feixistes a la vall, a l'espera de la intervenció dels aliats i de l'aixecament popular.
En el context del clima hivernal pirinenc, hauria hagut prou amb controlar el port de Bonaigua per impedir l'accés de les forces feixistes a la vall, a l'espera de la intervenció dels aliats i de l'aixecament popular.Els guerrillers van aconseguir controlar pràcticament tota la vall, però van fracassar en els seus objectius més importants. La força principal, del coronel Vicente López Tovar, es va quedar a les portes de la capital de la comarca, Viella. I la brigada 9ª, que seguirem, no va aconseguir entrar a Salardú,
el que li hauria obert el camí al port de Bonaigua, que va ser ocupada el mateix dia per les forces franquistes.
La resistència era impossible, els aliats van mirar a una altra banda i l'esperat aixecament popular no es va produir. El 27 d'octubre, davant d'un perill imminent d'encerclament, l'estat major dels republicans va ordenar la retirada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario