17-18 de setembre: Era Val d'Aran

Situada a la punta nord-occidental de Catalunya, la comarca de la Vall d'Aran compta amb 10.300 habitants i la seva capitalitat pertany a Vielha.

Disposa d'una llengua vernacla, l'aranès, que és un dialecte de l'occità, i que anomena la seva pròpia comarca com Era Val d'Aran. Una de les teories sobre l'origen del nom de la vall és que provindria de haran, que en antic euskera significaria vall, amb la qual cosa, traduït, seria... La Vall de la Vall.

El seu principal riu és el Garona que neix allà i flueix cap a França fins a Bordeus, el que converteix a Aran en l'única comarca catalana pertanyent majoritàriament a la vessant atlàntica. A uns centenars de metres de la Garona neix, però, la Noguera Pallaresa que porta les seves aigües en direcció contrària: a la Mediterrània.

La temperatura mitjana anual de la vall és de 9,2 º, cosa normal ja que el 30% del seu territori se situa per sobre dels 2.000 m.

Un món perdut, completament absent de les referències historiogràfiques (excepte algunes mencions romanes), actualment la vall s'ha convertit, gràcies al desenvolupament del turisme rural, d'aventura i d'esquí, en una de les comarques amb més per càpita de tot l'Estat espanyol.

Comença a ser esmentat regularment en les disputes feudals des del s. X i canvia repetidament de mans especialment entre els comtes de Cominges, la Corona d'Aragó i, més tard, la monarquia francesa. Des de 1313, Jaume II obté la sobirania plena de la comarca i la dota d'institucions pròpies. El 1411, la vall seria integrada al Principat de Catalunya.

Durant la Guerra dels Segadors, Aran es va oposar al reconeixement de la sobirania francesa, a causa de la qual cosa va ser ocupat per soldats catalans i gascons, i durant la Guerra de Successió espanyola es posiciona amb Carles d'Àustria, en contra dels Borbons.

Allà no acaben les vicissituds frontereres de la vall. Durant l'ocupació napoleònica va ser incorporat al departament francès de l'Alta Garona. I el 1833 la regenta Maria Cristina suprimeix les institucions tradicionals araneses i inclou la comarca en la recentment creada província de Lleida.

El 1983, s'estandarditza l'aranès seguint el model de l'occità gascó i tan sols el 1990, pel desenvolupament de l'Estatut català d'Autonomia, es recuperen les institucions araneses -el Consell General d'Aran i el Síndic d'Aran- i es fa cooficial l'aranès, convertint-se així en l'únic lloc on és oficial una variant de l'occità.

En les últimes eleccions al Consell General, Convergència Democràtica Aranesa (el sector aranès de Convergència Democràtica de Catalunya) va obtenir un 46% dels vots, Unitat d'Aran (coalitzada amb el Partit dels Socialistes de Catalunya) un 41%, el Partit popular un 6%, i el Partit Renovador d'Arties-Garòs un 3%. Excepte el PP, tots donen suport a les principals demandes del nacionalisme aranès -lliure unió amb Catalunya i el seu reconeixement com una realitat nacional-, tot i que ningú representa una alternativa real de progrès.